lunes, 18 de diciembre de 2017

Les Guardes de Fet i l'1 de gener de 2018

He demanat a un bon amic, l'advocat Josep Maria Barcelona del Bufete Escura, que m'aclareixi una mica com ha quedat la cosa després de la comunicació que va fer la Generalitat a les residències en forma d'una instrucció que després va ser modificada.

Això és el que m'ha respost.  Moltes gràcies Josep Maria:

En relació a les comunicacions de les guardes de fet, cal recordar que la darrera Instrucció dictada pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, estableix que el termini per realitzar les comunicacions dels usuaris que a la data d’entrada en vigor de mateixa ja estiguessin ingressats en un establiment residencial, finalitza d’aquí a pocs dies, el 31 de desembre de 2017.

Des de que els centres i establiments residencials van començar a realitzar aquest any un gran nombre de comunicacions als jutjats, en compliment de les Instruccions de la Generalitat, ens hem trobat amb diferents tipus de respostes per part dels mateixos.

La més interessant i rellevant, és l’interlocutòria dictada el passat 26 de setembre de 2017 per l’Audiència Provincial de Barcelona. El més important de tot el que diu aquesta resolució de més de 30 fulls, i resumint molt el seu contingut, és que si existeix un familiar o guardador de fet que exerceix les seves funcions correctament, NO cal comunicar la guarda de fet al jutjat.

Aquesta afirmació contradiu el que diu la mencionada Instrucció de la Generalitat de Catalunya, ja que segons aquesta, cal comunicar TOTS els casos de guarda de fet de presumptes incapaços, encara que tinguin familiars que es facin càrrec dels mateixos.

L’Audiència Provincial de Barcelona diu que existeix el que anomena “avoluntarietat” que és l’absència de manifestació de voluntat i que no equival a l’existència d’una voluntat contraria a l’ingrés i per tant, aquest ingrés és voluntari i no cal comunicar la guarda de fet.

També diu expressament que el guardador de fet pot ser un familiar dels resident, encara que aquest estigui ingressat en un centre residencial. És a dir que al contrari del que han considerat alguns jutjats i fiscals, no sempre serà el centre o el director tècnic de l’establiment residencial, el guardador de fet del resident.

Finalment, l’Audiència també contradiu el que han posat de manifest alguns jutjats i molts fiscals, ja que no considera d’aplicació general l’article 763 de la Llei d’Enjudiciament Civil, que regula el procediment per sol·licitar l’autorització judicial amb caràcter previ a un internament per trastorn psíquic. Diu que l’aplicació d’aquest article és totalment residual en el sector assistencial.

Arribats a aquest punt i tot tenint en compte que l’interlocutòria es pronuncia en un cas concret i que no podem dir que estableixi jurisprudència, sí que podem considerar que fa una interpretació ponderada i molt encertada del que realment tindrien que ser les comunicacions de les guardes de fet. Podem dir que l’Audiència Provincial de Barcelona, ha establert les bases per tornar a la situació anterior a les Instruccions de la Generalitat de Catalunya d’aquest any.

Per tant, podem fer nostres els arguments de l’Audiència Provincial de Barcelona i defensar davant del servei d’inspecció i registre del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya (servei competent per sancionar als centres per no comunicar les guardes de fet), que no cal comunicar totes les guardes de fet si hi ha familiars responsables. També podem optar per una postura més prudent i comunicar totes les guardes abans d’acabar l’any, ja que ningú ens podrà sancionar per fer de més. Personalment considero que la postura de l’Audiència Provincial és la correcta i que no cal realitzar un treball, que en l’immensa majoria dels casos, és totalment innecessari.

Josep Ma Barcelona Pedret
Advocat

BUFETE ESCURA

martes, 28 de noviembre de 2017

Posada de la primera pedra a l'ampliació de la residència Aymar i Puig d'Alella

El dia 18 de Juny de 2016 es va posar la primera pedra a l'ampliació de la residència Germans Aymar i Puig d'Alella.

En van convidar a adreçar unes paraules i vaig estar molt honrat.  Ara, repassant documents, he trobat el guió que vaig preparar i he pensat que volia compartir-ho.  Aquí està.



Moltes gràcies a la Fundació per haver-me convidat en aquest dia tan especial.

Es la primera vegada que participo en la posada d’una primera pedra i em sento molt orgullós de que hagueu pensat en mi per adreçar-vos unes paraules. 

Sembla una tonteria, però el fet d’introduir en aquest recipient aquests documents i objectes ens posa en contacte amb un futur llunyà en el que ningú de nosaltres hi serem. 

Un dia, algú obrirà aquest recipient i sabrà que el 18 de juny de 2016, els patrons, autoritats, professionals, residents i amics de la Fundació Aymar i Puig ens vàrem reunir per posar la primera pedra de l’ampliació de la residència.

No sabem com serà aleshores la Fundació o si continuarà havent-hi una residència, ni tan sols si aleshores hi haurà de residències,  però ben segur que qui trobi aquesta pedra podrà fer-se una idea de la importància que va tenir la institució per al municipi d’Alella i la seva gent gran.

Jo vaig conèixer aquesta casa, fa ara vint-i-cinc anys, quan la vaig visitar com a inspector de serveis socials de la Generalitat.

Hi havia molt poques residències a Catalunya a començaments dels anys 90.  Algunes públiques, unes quantes pertanyents a Fundacions i ordres religioses i un grapat de residències privades.

El Maresme era i  és especial en aquest sentit ja que  de Montgat a Palafolls, gairebé cada municipi té una Fundació o institució benèfica dedicada a l’atenció a gent gran i, des de fa anys, entre totes Aymar i Puig ha destacat per dues coses; les seves ànsies per innovar i adaptar-se a les realitats canviants.

Als anys 90 els residents eren persones que havien passat les privacions i patiments d’una guerra civil i una postguerra.  En molts casos eren gent vàlida amb necessitats de suport personal i això era el que oferien les residències.

Recordo que una vegada, al preguntar-li a un home gran com era la seva vida a la residència, em va respondre amb tota naturalitat, “Mira fill, aquí no passo gana, no passo fred i no passo por. Què més vull?”

¡Com hem canviat tots des d’aleshores!

Ara hi ha molta més gent gran que a 1990.

 I els que van a viure a la residència tenen més anys i solen ser persones que necessiten de moltes atencions sanitàries, socials i de suport.

Estem passant de residències que són un substitut de la llar a veritables institucions sociosanitàries.

Les residències s’han multiplicat en els darrers anys i a n’hi ha més de mil amb gairebé 60.000 places. 

Ara a Catalunya hi ha un veritable sector geroassitencial amb Fundacions, associacions i empresses que presten els seus serveis tant a l’administració com als particulars.

Tenim un sector que, malgrat la crisi està innovant i evolucionant a mesura que ho fa la gent, tant els residents com els familiars.

I en aquest aspecte la Fundació Aymar i Puig és un veritable referent.

Estic segur que ells ho explicaran millor, jo els diré senzillament el que pot veure algú que ve cada cert temps de visita.  I el que he vist és un equip de professionals en evolució constant, que han decidit que les persones que conviuen a la residència han de ser tingudes en compte i que han apostat per models de treball i d’atenció tan novedosos que els han valgut l’atorgament de varios premis.

He vist com una petita institució creixia pasant de ser una petita residència a una veritable plataforma de serveis, ampliant, guanyant la confiança de varios municipis de l’entorn per gestionar el seu ajut a domicili.

Tot això suposa  que en alguns moments, algú ha decidit prendre riscos i sortir de la zona de confort, una cosa que no seria possible sense una Fundació amb un patronat veritablement compromès, un equip de profesionals implicats i el lideratge d'algú, en aquest cas la Sílvia Vàzquez, que han empés plegats per tal que aquesta ampliació, ben aviat sigui una realitat.

Enhorabota a tothom.