lunes, 18 de diciembre de 2017

Les Guardes de Fet i l'1 de gener de 2018

He demanat a un bon amic, l'advocat Josep Maria Barcelona del Bufete Escura, que m'aclareixi una mica com ha quedat la cosa després de la comunicació que va fer la Generalitat a les residències en forma d'una instrucció que després va ser modificada.

Això és el que m'ha respost.  Moltes gràcies Josep Maria:

En relació a les comunicacions de les guardes de fet, cal recordar que la darrera Instrucció dictada pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, estableix que el termini per realitzar les comunicacions dels usuaris que a la data d’entrada en vigor de mateixa ja estiguessin ingressats en un establiment residencial, finalitza d’aquí a pocs dies, el 31 de desembre de 2017.

Des de que els centres i establiments residencials van començar a realitzar aquest any un gran nombre de comunicacions als jutjats, en compliment de les Instruccions de la Generalitat, ens hem trobat amb diferents tipus de respostes per part dels mateixos.

La més interessant i rellevant, és l’interlocutòria dictada el passat 26 de setembre de 2017 per l’Audiència Provincial de Barcelona. El més important de tot el que diu aquesta resolució de més de 30 fulls, i resumint molt el seu contingut, és que si existeix un familiar o guardador de fet que exerceix les seves funcions correctament, NO cal comunicar la guarda de fet al jutjat.

Aquesta afirmació contradiu el que diu la mencionada Instrucció de la Generalitat de Catalunya, ja que segons aquesta, cal comunicar TOTS els casos de guarda de fet de presumptes incapaços, encara que tinguin familiars que es facin càrrec dels mateixos.

L’Audiència Provincial de Barcelona diu que existeix el que anomena “avoluntarietat” que és l’absència de manifestació de voluntat i que no equival a l’existència d’una voluntat contraria a l’ingrés i per tant, aquest ingrés és voluntari i no cal comunicar la guarda de fet.

També diu expressament que el guardador de fet pot ser un familiar dels resident, encara que aquest estigui ingressat en un centre residencial. És a dir que al contrari del que han considerat alguns jutjats i fiscals, no sempre serà el centre o el director tècnic de l’establiment residencial, el guardador de fet del resident.

Finalment, l’Audiència també contradiu el que han posat de manifest alguns jutjats i molts fiscals, ja que no considera d’aplicació general l’article 763 de la Llei d’Enjudiciament Civil, que regula el procediment per sol·licitar l’autorització judicial amb caràcter previ a un internament per trastorn psíquic. Diu que l’aplicació d’aquest article és totalment residual en el sector assistencial.

Arribats a aquest punt i tot tenint en compte que l’interlocutòria es pronuncia en un cas concret i que no podem dir que estableixi jurisprudència, sí que podem considerar que fa una interpretació ponderada i molt encertada del que realment tindrien que ser les comunicacions de les guardes de fet. Podem dir que l’Audiència Provincial de Barcelona, ha establert les bases per tornar a la situació anterior a les Instruccions de la Generalitat de Catalunya d’aquest any.

Per tant, podem fer nostres els arguments de l’Audiència Provincial de Barcelona i defensar davant del servei d’inspecció i registre del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya (servei competent per sancionar als centres per no comunicar les guardes de fet), que no cal comunicar totes les guardes de fet si hi ha familiars responsables. També podem optar per una postura més prudent i comunicar totes les guardes abans d’acabar l’any, ja que ningú ens podrà sancionar per fer de més. Personalment considero que la postura de l’Audiència Provincial és la correcta i que no cal realitzar un treball, que en l’immensa majoria dels casos, és totalment innecessari.

Josep Ma Barcelona Pedret
Advocat

BUFETE ESCURA