lunes, 18 de diciembre de 2017

Les Guardes de Fet i l'1 de gener de 2018

He demanat a un bon amic, l'advocat Josep Maria Barcelona del Bufete Escura, que m'aclareixi una mica com ha quedat la cosa després de la comunicació que va fer la Generalitat a les residències en forma d'una instrucció que després va ser modificada.

Això és el que m'ha respost.  Moltes gràcies Josep Maria:

En relació a les comunicacions de les guardes de fet, cal recordar que la darrera Instrucció dictada pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, estableix que el termini per realitzar les comunicacions dels usuaris que a la data d’entrada en vigor de mateixa ja estiguessin ingressats en un establiment residencial, finalitza d’aquí a pocs dies, el 31 de desembre de 2017.

Des de que els centres i establiments residencials van començar a realitzar aquest any un gran nombre de comunicacions als jutjats, en compliment de les Instruccions de la Generalitat, ens hem trobat amb diferents tipus de respostes per part dels mateixos.

La més interessant i rellevant, és l’interlocutòria dictada el passat 26 de setembre de 2017 per l’Audiència Provincial de Barcelona. El més important de tot el que diu aquesta resolució de més de 30 fulls, i resumint molt el seu contingut, és que si existeix un familiar o guardador de fet que exerceix les seves funcions correctament, NO cal comunicar la guarda de fet al jutjat.

Aquesta afirmació contradiu el que diu la mencionada Instrucció de la Generalitat de Catalunya, ja que segons aquesta, cal comunicar TOTS els casos de guarda de fet de presumptes incapaços, encara que tinguin familiars que es facin càrrec dels mateixos.

L’Audiència Provincial de Barcelona diu que existeix el que anomena “avoluntarietat” que és l’absència de manifestació de voluntat i que no equival a l’existència d’una voluntat contraria a l’ingrés i per tant, aquest ingrés és voluntari i no cal comunicar la guarda de fet.

També diu expressament que el guardador de fet pot ser un familiar dels resident, encara que aquest estigui ingressat en un centre residencial. És a dir que al contrari del que han considerat alguns jutjats i fiscals, no sempre serà el centre o el director tècnic de l’establiment residencial, el guardador de fet del resident.

Finalment, l’Audiència també contradiu el que han posat de manifest alguns jutjats i molts fiscals, ja que no considera d’aplicació general l’article 763 de la Llei d’Enjudiciament Civil, que regula el procediment per sol·licitar l’autorització judicial amb caràcter previ a un internament per trastorn psíquic. Diu que l’aplicació d’aquest article és totalment residual en el sector assistencial.

Arribats a aquest punt i tot tenint en compte que l’interlocutòria es pronuncia en un cas concret i que no podem dir que estableixi jurisprudència, sí que podem considerar que fa una interpretació ponderada i molt encertada del que realment tindrien que ser les comunicacions de les guardes de fet. Podem dir que l’Audiència Provincial de Barcelona, ha establert les bases per tornar a la situació anterior a les Instruccions de la Generalitat de Catalunya d’aquest any.

Per tant, podem fer nostres els arguments de l’Audiència Provincial de Barcelona i defensar davant del servei d’inspecció i registre del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya (servei competent per sancionar als centres per no comunicar les guardes de fet), que no cal comunicar totes les guardes de fet si hi ha familiars responsables. També podem optar per una postura més prudent i comunicar totes les guardes abans d’acabar l’any, ja que ningú ens podrà sancionar per fer de més. Personalment considero que la postura de l’Audiència Provincial és la correcta i que no cal realitzar un treball, que en l’immensa majoria dels casos, és totalment innecessari.

Josep Ma Barcelona Pedret
Advocat

BUFETE ESCURA

martes, 28 de noviembre de 2017

Posada de la primera pedra a l'ampliació de la residència Aymar i Puig d'Alella

El dia 18 de Juny de 2016 es va posar la primera pedra a l'ampliació de la residència Germans Aymar i Puig d'Alella.

En van convidar a adreçar unes paraules i vaig estar molt honrat.  Ara, repassant documents, he trobat el guió que vaig preparar i he pensat que volia compartir-ho.  Aquí està.



Moltes gràcies a la Fundació per haver-me convidat en aquest dia tan especial.

Es la primera vegada que participo en la posada d’una primera pedra i em sento molt orgullós de que hagueu pensat en mi per adreçar-vos unes paraules. 

Sembla una tonteria, però el fet d’introduir en aquest recipient aquests documents i objectes ens posa en contacte amb un futur llunyà en el que ningú de nosaltres hi serem. 

Un dia, algú obrirà aquest recipient i sabrà que el 18 de juny de 2016, els patrons, autoritats, professionals, residents i amics de la Fundació Aymar i Puig ens vàrem reunir per posar la primera pedra de l’ampliació de la residència.

No sabem com serà aleshores la Fundació o si continuarà havent-hi una residència, ni tan sols si aleshores hi haurà de residències,  però ben segur que qui trobi aquesta pedra podrà fer-se una idea de la importància que va tenir la institució per al municipi d’Alella i la seva gent gran.

Jo vaig conèixer aquesta casa, fa ara vint-i-cinc anys, quan la vaig visitar com a inspector de serveis socials de la Generalitat.

Hi havia molt poques residències a Catalunya a començaments dels anys 90.  Algunes públiques, unes quantes pertanyents a Fundacions i ordres religioses i un grapat de residències privades.

El Maresme era i  és especial en aquest sentit ja que  de Montgat a Palafolls, gairebé cada municipi té una Fundació o institució benèfica dedicada a l’atenció a gent gran i, des de fa anys, entre totes Aymar i Puig ha destacat per dues coses; les seves ànsies per innovar i adaptar-se a les realitats canviants.

Als anys 90 els residents eren persones que havien passat les privacions i patiments d’una guerra civil i una postguerra.  En molts casos eren gent vàlida amb necessitats de suport personal i això era el que oferien les residències.

Recordo que una vegada, al preguntar-li a un home gran com era la seva vida a la residència, em va respondre amb tota naturalitat, “Mira fill, aquí no passo gana, no passo fred i no passo por. Què més vull?”

¡Com hem canviat tots des d’aleshores!

Ara hi ha molta més gent gran que a 1990.

 I els que van a viure a la residència tenen més anys i solen ser persones que necessiten de moltes atencions sanitàries, socials i de suport.

Estem passant de residències que són un substitut de la llar a veritables institucions sociosanitàries.

Les residències s’han multiplicat en els darrers anys i a n’hi ha més de mil amb gairebé 60.000 places. 

Ara a Catalunya hi ha un veritable sector geroassitencial amb Fundacions, associacions i empresses que presten els seus serveis tant a l’administració com als particulars.

Tenim un sector que, malgrat la crisi està innovant i evolucionant a mesura que ho fa la gent, tant els residents com els familiars.

I en aquest aspecte la Fundació Aymar i Puig és un veritable referent.

Estic segur que ells ho explicaran millor, jo els diré senzillament el que pot veure algú que ve cada cert temps de visita.  I el que he vist és un equip de professionals en evolució constant, que han decidit que les persones que conviuen a la residència han de ser tingudes en compte i que han apostat per models de treball i d’atenció tan novedosos que els han valgut l’atorgament de varios premis.

He vist com una petita institució creixia pasant de ser una petita residència a una veritable plataforma de serveis, ampliant, guanyant la confiança de varios municipis de l’entorn per gestionar el seu ajut a domicili.

Tot això suposa  que en alguns moments, algú ha decidit prendre riscos i sortir de la zona de confort, una cosa que no seria possible sense una Fundació amb un patronat veritablement compromès, un equip de profesionals implicats i el lideratge d'algú, en aquest cas la Sílvia Vàzquez, que han empés plegats per tal que aquesta ampliació, ben aviat sigui una realitat.

Enhorabota a tothom.


jueves, 10 de diciembre de 2015

Residència Joviar: Felicitació de Joviar - Nadal 2015

Una entrada molt recomanable la que ha introduit la Residència Joviar de Lleida al seu blog.



Recomano a tothom un visionat.



Residència Joviar: Felicitació de Joviar - Nadal 2015: Un any més, i coincidint amb el concurs Suchard, hem realitzat un lip dub nadalenc amb el que tot l'equip us volem desitjar unes bones f...

martes, 13 de octubre de 2015

Més sobre la qualificació professional de les gerocultores

En la darrera reunió del Consell Territorial de la Dependència (Consejo Territorial de Servicios Sociales i Dependència)  que ha tingut lloc el 7 d'octubre de 2015 els representants del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i de les Comunitats Autònomes han arribat un una sèrie d'acords que han estat publicats a la web del Ministeri.

Titulación qualificacions i perfils professionals


S'estableixen els següents requisits:

- Titulació uperior per a Directors de Centres d'Atenció a les Persones Dependents (residència de tercera edat, centres de dia, centres de nit ..).

- Qualificació professional d'Atenció Sociosanitària a Persones Dependents en Institucions Socials  Cuidadors i gerocultors que prestin serveis en centres o institucions socials.

- Qualificació professional d'Atenció Sociosanitària a Persones en el domicili. Els que realitzin les funcions d'Assistència personal a les persones en situació de dependència, Asi com  auxiliars d'ajuda a domicili.

Per a les categories professionals que no es corresponguin amb titulacions universitàries, l'acord indica que es fixaran els perfils professionals  és acords amb les funcions que hagin de realitzar i que estiguin basats en la qualificació, acreditada a través dels corresponents Títols de Formació Professional, Certificats de professionalitat o vies equivalents.

L'Acord  ontempla una habilitació excepcional per els que tinguin més de 55 anys (el 31 desembre 2015), en les Categories Professionals de cuidador / gerocultor, d'Auxiliars d'Ajuda a Domicili i Assistent Personal que comptin amb una experiència d'almenys tres anys, amb un mínim de 2.000 hores treballades en aquella categoria professional en els últims 10 anys.

Qualitat de serveis d'atenció a la dependència


Qualitat dels Serveis. Els requisits i estàndards sobre recursos humans aniran dirigits a garantir l'adequada prestació del servei, tant pel que fa al nombre de professionals, com a la seva formació i actualització per al desenvolupament del lloc de treball.

Calendari. Els requisits relatius a les qualificacions professionals seran exigibles a 31 de desembre de 2017, i en tot cas, quan finalitzin els Processos d'Acreditació de l'Experiència laboral que hagin Iniciat abans de l'esmentada data.

Estabilitat del sector. Fins que finalitzi el termini, la manca d'acreditació no pot deduir efectes sobre els treballadors que estiguin participant en els esmentats procesos o en un programa formatiu d'habilitació, ni sobre les empreses o entitats prestadores de l'atenció, ni afectarà les administracions públiques.


Què vol dir tot això?

De moment RES DE RES.

M'agradaria que a tot aquell que llegeixi aquest post, això li quedi molt clar. 

Tal com vaig escriure fa quatre anys a "La llegenda urbana de la qualificació de les gerocultores", com la competència sobre "assistència social" correspon en exclusiva a les comunitats autònomes, el que diu o acorda el Consell Territorial no té aplicació directa sobre les persones sinó que únicament serveix com a criteri perquè cada comunitat autònoma aprovi la seva pròpia normativa que sí és obligatòria. 

En principi, els criteris que estableix el Consell Territorial han de ser seguits per les comunitats, però quan no ho són, no passa res. Un bon exemple és l'Acord d'acreditació i qualitat que determinava que totes les comunitats autònomes havien de disposar d'un decret d'acreditació abans d'acabar 2008. 

Gairebé totes van ignorar totalment aquesta indicació i de fet, comunitats com Catalunya, Madrid o la Valenciana, encara no han aprovat el seu Decret d'Acreditació. 

Per això, tant les residències, centres de dia i serveis d'ajuda a domicili, com les persones que treballen de gerocultors haurien de fer dues coses:

1. Intentar obtenir la qualificació professional per la via que els sigui més còmoda. 
2. No preocupar-se massa pel termini que estableixi l'eventual acord sinó pel que aparegui a la normativa de la comunitat autònoma en què es trobin.  A casa nostra, haurem de tenir especial atenció, no només a la normativa catalana de residències sinó també als criteris de concertació de places en residències i altres serveis i als procesos d'acreditació que vagi convocant la Generalitat a través del SISPAP.

Això que dic ara s'assembla molt al que vaig dir fa quatre anys.

 Llavors molta gent estava preocupada pel que havia de passar a finals de 2015. Després, un bon dia, tot va quedar en res mitjançant un "paperet" del Consell. Ara diuen que el termini acaba a finals de 2017, que qui tingui més de 55 anys i experiència queda exempt i que el termini no és per obtenir la qualificació sinó per estar inscrit en algun procés d'obtenció de la mateixa. 

O sigui, que segueixen marejant la perdiu. Si no fos perquè l'atenció a persones dependents és una cosa molt important i que requereix de la intervenció de professionals formats, gairebé podria fer riure el malament que ho estan fent. Però la veritat és que ningú s'està rient.

sábado, 8 de noviembre de 2014

UNS PREMIS DE FOTOGRAFIA SOBRE LA IMATGE DE LA GENT GRANhttp://novaire.es/miradas-complices/wp-content/uploads/4.Memorias-del-Paramo-1-Elena-I-Salazar.-2.jpeg

"Mirades Còmplices" és un projecte comunicatiu que va posar en marxa fa quatre anys l'empresa NOVAIRE, que gestiona residències a Castelló i Alacant,  tot buscant promoure i defensar una imatge de la gent gran justa i allunyada d'estereotips i manipulacions. Els més de 3.000 euros de dotació dels seus premis el converteixen en referent dins de l'àmbit dels concursos de fotografia.

Un total de 497 imatges s'han presentat en aquesta tercera edició del certamen Mirades Còmplices 2014. El tema de la convocatòria, "longeus. Retrats dels solcs del temps "ha representat una invitació perquè els fotògrafs dignifiquin aquesta imatge de les persones majors, sobretot les de més edat.
L'objectiu d'aquesta convocatòria ha estat transmetre a través de la imatge l'evolució natural de la vida, expressada sense cap idealització de la gent gran, però sí de la transmissió del respecte a l'edat en tota l'heterogeneïtat del col·lectiu.

Resultats premis:


  • Primer premi: "Elena" de Xavier Ferrer Chust. 
  • Premi a la millor col·lecció: "Memòries d'Erm" d'Elena Salazar Trejo. 
  • Premi a la fotografia popular: "Empremtes de la vida" del fotògraf alacantí José Julio Escribano, que ha estat la més votada a través de les xarxes socials. 

8 Accèssit:


  • "Andrés 74 I 97 anys" de Xavier Ferrer Chust 
  • "Gaudint de Benidorm com tots els estius" de Jesús Ruiz Ortiz "
  • "4 juny 1914" d'Antonio Atanasio Racó 
  • "Elisa, modista. 103 anys "d'Evarist Albert Mira 
  • "El més important no és la càmera, sinó l'ull" de Rafa Molina 
  • "La fortalesa" de Iago Leonardo 
  • "Si vol saber, pregúnteme" d'Ignacio Santana Padró 
  • "Fill, està plovent?" De Tomàs Javier Vaig prendre Fornieles. 

Totes les fotografies guanyadores il·lustraran el calendari Mirades Còmplices 2015 que Novaire va a editar i presentar en el lliurament de premis que tindrà lloc el proper 19 de novembre a l'edifici municipal "El Claustre" d'Alacant a les 20 hores. Aquest calendari es repartirà de forma gratuïta amb el Diari Informació el divendres 21 de novembre.

Crec que aquesta iniciativa de concurs fotogràfic en residències de gent gran mereix el reconeixement de tots.

miércoles, 5 de noviembre de 2014

INFORESIDÈNCIES. SUPEREM EL MILIO DE VISITES PER CINQUÈ ANY CONSECUTIU

El portal d'internet de les residències per a gent gran, Inforesidencias.com, ha assolit durant el matí del dia 5 novembre 2014 la xifra d'un milió de visites comptant des l'u de gener. Les visites corresponen a més de 480.000 persones diferents que han vist més de 3.660.000 pàgines i han passat de mitjana dos minuts i mig al portal.



Amb aquesta dada, 2014 serà el cinquè any en que el portal supera el milió de visites, segons les dades que ofereix l'eina Google Analytics.

Una bona notícia per a les 672 residències associades al portal que han vist com aquest any s'ha incrementat el nombre de "recerca de residències" amb places en relació a 2013.

Així, segons les dades ofertes per Google Analytics, aquestes són les pàgines, dins del portal que més visites han rebut durant l'any:

Desglossament de les pàgines més visitades a Inforesidencias.com 



El que més s'utilitza, amb diferència és la borsa de treball, que ha estat vista més d'un milió de vegades aquest any, seguida per la pàgina principal, i les diferents eines de recerca de residències, centres de dia i SAD.



Així, 118.000 vegades s'ha començat una recerca mitjançant formulari de les quals unes 80.000 han arribat a veure el resultat en forma de llistat de residències adequades.



96.000 vegades s'ha buscat residència, introduint el codi postal on es busca i obtenint un mapa amb un llistat de resultats.



Entre els que han optat per accedir al directori en comptes del cercador (una altra manera de buscar residències), 54.000 han consultat el de la Comunitat de Madrid i 39.000 el de la província de Barcelona.



Això són únicament les dades corresponents a les 9 pàgines més visitades dins de Inforesidencias.com i en el que portem d'any.



Des d'aquí agraïm a les residències de gent gran, centres de dia i serveis d'ajuda a domiciio que confien en nosaltres, i sobretot a aquestes 483.743 persones diferents que ens han visitat en el que portem d'any.



Seguim treballant per intentar sorprendre molt aviat amb alguna cosa nou.