He demanat a un bon amic, l'advocat Josep Maria Barcelona del Bufete Escura, que m'aclareixi una mica com ha quedat la cosa després de la comunicació que va fer la Generalitat a les residències en forma d'una instrucció que després va ser modificada.
Això és el que m'ha respost. Moltes gràcies Josep Maria:
En
relació a les comunicacions de les guardes
de fet, cal recordar que la darrera Instrucció dictada pel Departament de
Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, estableix que
el termini per realitzar les comunicacions dels usuaris que a la data d’entrada
en vigor de mateixa ja estiguessin ingressats en un establiment residencial,
finalitza d’aquí a pocs dies, el 31 de
desembre de 2017.
Des
de que els centres i establiments residencials van començar a realitzar aquest
any un gran nombre de comunicacions als jutjats, en compliment de les
Instruccions de la Generalitat, ens hem trobat amb diferents tipus de respostes
per part dels mateixos.
La
més interessant i rellevant, és l’interlocutòria dictada el passat 26 de
setembre de 2017 per l’Audiència Provincial de Barcelona. El més
important de tot el que diu aquesta resolució de més de 30 fulls, i resumint
molt el seu contingut, és que si
existeix un familiar o guardador de fet que exerceix les seves funcions
correctament, NO cal comunicar la guarda de fet al jutjat.
Aquesta
afirmació contradiu el que diu la mencionada Instrucció de la Generalitat de
Catalunya, ja que segons aquesta, cal comunicar
TOTS els casos de guarda de fet de presumptes incapaços, encara que tinguin
familiars que es facin càrrec dels mateixos.
L’Audiència
Provincial de Barcelona diu que existeix el que anomena “avoluntarietat” que és
l’absència de manifestació de voluntat i que no equival a l’existència d’una
voluntat contraria a l’ingrés i per tant, aquest ingrés és voluntari i no cal
comunicar la guarda de fet.
També
diu expressament que el guardador de fet pot ser un familiar dels resident,
encara que aquest estigui ingressat en un centre residencial. És a dir que al
contrari del que han considerat alguns jutjats i fiscals, no sempre serà el
centre o el director tècnic de l’establiment residencial, el guardador de fet
del resident.
Finalment,
l’Audiència també contradiu el que han posat de manifest alguns jutjats i molts
fiscals, ja que no considera d’aplicació general l’article 763 de la Llei
d’Enjudiciament Civil, que regula el procediment per sol·licitar l’autorització
judicial amb caràcter previ a un internament per trastorn psíquic. Diu que l’aplicació
d’aquest article és totalment residual en el sector assistencial.
Arribats
a aquest punt i tot tenint en compte que l’interlocutòria es pronuncia en un
cas concret i que no podem dir que estableixi jurisprudència, sí que podem
considerar que fa una interpretació ponderada i molt encertada del que realment
tindrien que ser les comunicacions de les guardes de fet. Podem dir que l’Audiència Provincial de Barcelona, ha
establert les bases per tornar a la situació anterior a les Instruccions de la
Generalitat de Catalunya d’aquest any.
Per
tant, podem fer nostres els arguments de
l’Audiència Provincial de Barcelona i defensar davant
del servei d’inspecció i registre del Departament de Treball, Afers Socials i
Famílies de la Generalitat de Catalunya (servei competent per sancionar als
centres per no comunicar les guardes de fet), que no cal comunicar totes les
guardes de fet si hi ha familiars responsables. També podem optar per una
postura més prudent i comunicar totes les guardes abans d’acabar l’any, ja que
ningú ens podrà sancionar per fer de més. Personalment considero que la postura
de l’Audiència Provincial és la correcta i que no cal realitzar un treball, que
en l’immensa majoria dels casos, és totalment innecessari.
Josep Ma Barcelona
Pedret
Advocat
BUFETE ESCURA
